Un dels primers encàrrecs arquitectònics de Lluís Domènech i Montaner va ser l´Ateneu, aixecat ebtre 1884 i 1885. L´edifici, aixecat sobre una casa antiga ha estat la seu de diverses associacions culturals i polítiques. Ara és la biblioteca, gràcies a una restauració total de l´edifici entre el 1991 i el 1999. Un edifici de línies moderades amb baranes de ferro forjat, abundants esgrafiats de color vermellós i una gran rosassa  amb vitralls al centre.Destaca el xamfrà amb la cúpula i el parallamps del drac de forja.

La Casa Domènech és un dels quatre edificis construïts per Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar. L´arquitecte i la seva dona, Maria Roura, passaven llargues temporades a Canet de Mar i la casa on vivien, la masia Rocosa, va quedar petita per a la família, ja que van tenir vuit fills. Per això, Domènech i Montaner, amb el seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia Vial, van projectar la casa Domènech, entre 1918 i 1919.

A la façana podem veure dos tractaments diferents a les dues bandes de l´edifici (com és comú als edificis en cantonada de Domènech i Montaner). Al primer pis de la riera Buscarons va col·locar balcons, mentre que a la riera Gavarra la solució que va escollir va ser la de les finestres lobulades amb esvelts trencallums. Tant aquestes finestres com la tribuna del angle podríem entendre-les com una interpretació de l´estil gòtic.

És interessant observar el diferent tractament dels materials en alçada. A la planta baixa hi ha un ampli sòcol de pedra, seguidament apareix una gran superfície llisa, i a la part superior hi ha un predomini del maó. La presència de la pedra a la part inferior té una relació molt estreta amb les rierades. La pedra havia de preservar l´edifici de l´erosió de l´aigua.

Entre la masia Rocosa i la casa Domènech hi havia un espai enjardinat que va desaparèixer a causa d´unes obres que es va fer per condicionar la planta baixa com a oficina bancària, entre 1980 i 1983. El projecte per adequar l´antic edifici a les noves necessitats va ser fet per Roser Amadò i Lluís Domènech i Girbau. A banda de la desaparició del jardí, es van fer altres alteracions a l´interior. Es van tirar envans i es va canviar el terra. Tot i això, encara resten les xemeneies, els sostres originals, els arrambadors de fibra vegetal i les proves de guix d´escultures dels col·laboradors de Domènech i Montaner. Els visitants no poden deixar d´admirar l´antic menjador decorat amb plafons ceràmics originaris de l´església de Comillas o la xemeneia amb ornamentació pertanyent de l´Hospital de Sant Pau.

Al primer pis, encara es conserven les escales d´accés al segon pis fetes amb fusta i amb la prova de guix de la trona de l´església del Seminari de Comillas, i el bany d´estil modernista que Lluís Domènech i Montaner va projectar per dedicar-lo a la seva dona.

La masia Rocosa, edifici situat darrera de la casa Domènech, va ser comprada per l´Domènech l´any 1991 per dedicar-la a la divulgació de les obres i la vida de l´arquitecte modernista. Alguns anys més tard, l´Ajuntament fa una permuta amb l´entitat bancària que té oberta una oficina a la casa Domènech i, després d´uns acurats treballs de restauracions, tot el conjunt s´inaugura com a museu l´any 1998 amb la visita del President de la Generalitat, Jordi Pujol.

Edifici marcadament modernista ideat per Lluís Domènech i Montaner com a residència per Ricard de Capmany. Les obres es van acabar el 1892 i la casa destaca per l´ús del maó, el ferro i la ceràmica. Ca la Bianga se´ns apareix com una fantasia o un caprici ple de detalls i formes geomètriques variades que el converteixen en un castell o en una església amb el seu campanar

L´actual aspecte del castell és el fruit de nombroses reformes. Possiblement, els seus orígens es remunten a l´època romana, quan devia ser un centre de producció agrícola. La segona etapa va ser al segle XI. L´edifici es va convertir en una masia fortificada per aguantar les incursions i les ràtzies de l´època. Segles més tard, al XVI, la casa forta es va tornar a ampliar amb més elements de defensa. Però la reforma més important va començar a finals del segle XIX, quan Ramon Montaner va voler adaptar l´edifici als gustos de l´època. Per portar a terme aquesta feina hi va col•laborar Lluís Domènech i Montaner, que era membre de la família. L´arquitecte va donar un aire medieval al castell gràcies a la introducció de peces del monestir del Tallat.

Encarregada pels propietaris de l´empresa a l´arquitecte Pere Domènech i Roura va ser inaugurada el 1910. Sembla estar inspirada en les esglésies del romànic gràcies a l´ús del maó, les voltes de la coberta i la gran rosassa cega amb el nom de l´empresa. És possible que gran part del disseny sigui obra de Lluís Domènech i Montaner.

La casa de la vila es va construir el 1906 gràcies als donatius de la família Golart-Palau. L´arquitecte va ser Emili Cabanyes, el qual va traçar unes línies sòbries al llarg de l´edifici. Tot i això, hi ha alguns elements historicistes, com els merlets de la façana.  A nivell interior el més destacable és la sala de plens, amb un sostre profusament decorat. L'horari d'oficines és de 9 del matí a 2 de la tarda, els dies laborables.

Aquest espai verd va ser creat el 1896 per acompanyar el Santuari de la Misericòrdia. En aquest espai destaca la combinació de la natura i de l´arquitectura modernista. Així, hi veiem, per exemple, plantes autòctones de la Mediterrània al costat de l´edifici del restaurant i de monuments dissenyats per Josep Puig i Cadafalch. A més de les obres artístiques, el parc és un lloc molt adequat per anar-hi amb la família perquè té una zona de jocs infantils.

L´arribada dels americanos a Canet va permetre l´avenç de l´agricultura de regadiu. Durant la segona meitat del segle XIX, es van començar a construir mines d´aigua per regar les antigues terres de secà. Una de les zones més riques va ser l´horta de la família Busquets, que també era propietària de Vil•la Flora. Aquí s´hi van construir sis grans fonts i una glorieta, dissenyats per l´arquitecte modernista Eduard Ferrés. Actualment, gran part de l´antiga horta s´ha reconvertit en un parc públic.

Canet de Mar va ser un punt essencial del cooperativisme català. Tant és així que la primera entitat cooperativa de l´Estat espanyol es va fundar a Canet amb el nom de La Companyia. Cap al 1920, una nova entitat, anomenada La Canetenca, va decidir comprar els terrenys de darrere l´església per fer-hi el local social i la botiga. A la banda est, hi van construir l´edifici, dissenyat per Rafael Masó, i al costat oest van decidir fer una plaça. El local, conegut popularment com a Odèon, va ser durant els anys 70 i 80 un niu de cultura gràcies a la presència de molts artistes. Per altra banda, la plaça té una zona de jocs infantils i està acompanyada per molts plataners que, a l´estiu, donen ombra.

El 1933 es va començar a construir la plaça Mercat, una de les grans reivindicacions dels comerciants dels primers anys del segle XX. La plaça es va aixecar seguint els plànols de disseny sobri i clàssic de Pere Domènech i Roura, cosa que es pot veure en les finestres rectangulars i les columnes dòriques. El mercat obre cada dia al matí, de dilluns a dissabte, i dimecres coincideix amb el mercat setmanal ubicat al seu voltant.

Realitzat en base als plànols de Josep Puig i Cadafalch durant el 1914. A la part est, veiem com un arc agrupa tres finestres, guardades per reixes modernistes. El treball de maó és present a tot arreu en combinació amb la paret blanca i llisa i les peces de ceràmica de tons blavosos. La porta d´entrada és adovellada i acaba amb un arc de mig punt.

És un bon exemple de les cases construïdes pels americanos. Ramiro Busquets, terratinent i industrial, va encomanar a Eduard Ferrés i Puig la construcció d´una casa d´estiu. Les obres es van acabar el 1925 i té l´estil dels grans edificis del modernisme agrícola, per la seva elegància i el gran gust pels detalls. Això ho podem apreciar en el ferro forjat de les baranes i en els esgrafiats de l´interior. Als jardins del seu voltant la família Busquets va fer construir una masoveria, un magatzem i unes cavalleries. Actualment, l´edifici acull diverses dependències municipals.