Quatre grans capítols estructuren l’exposició: L’arquitectura del Castell. Les arts i els oficis. La família Montaner. El Castell i Canet de Mar

L’arquitectura del Castell. Des dels seus orígens com a masia i casa forta a la seva reforma l’arquitectura del Castell de Santa Florentina s’estudia en sí mateixa i es posa en relació amb els seus referents internacionals i d’altres operacions contemporànies.

Les arts i els oficis. L’arquitectura, tal com l’entenia Lluís Domènech era una Obra d’Art Total, en el vèrtex de la qual aixoplugava les altres arts i els oficis. El paper dels artistes i artesans era clau, per a la materialització d’aquesta idea.

La família Montaner. El Castell de Santa Florentina neix per satisfer les aspiracions aristocràtiques de Ramon Montaner i Vila. Ell, com d’altres caps de família, volgué construir-se un passat, i l’arquitectura era el mitjà de materialitzar-lo.

El Castell i Canet de Mar. La inauguració del nou - vell Castell amb la presència del rei Alfonso XIII fou la posada en escena que representava l’assoliment d’aquell desig. Una fita de la llarga relació del nou Castell de Santa Florentina amb Canet de Mar.

* * *

A partir del nucli antic de la domus, casa forta de Canet de Mar, Lluís Domènech desplegà un seguit d’espais al voltant d’un pati que recreaven l’arquetip vuitcentista romàntic del castell cavalleresc. Una arquitectura nova amb peces històriques, aquest és el tret diferencial del castell canetenc en relació amb els seus contemporanis, bastits a la moda medieval amb materials moderns.

* * *

A la Catalunya de finals del segle XIX, el negoci de compra venda de restes arqueològics d’edificis medievals, enrunats després de la desamortització de Mendizábal, era una activitat florent. En aquest marc, els promotors del projecte aconseguiren fer-se amb una ala del claustre gòtic del monestir de El Tallat. Aquest, junt amb d’altres peces també gòtiques, barrejant-se amb fragments moderns, serviren a l’arquitecte per a construir una fantasia medievalitzant.

* * *

Al modernisme les arts decoratives no són un component superflu; decoració equival a Bellesa. Lluís Domènech i Montaner marca les directrius i els dissenys dels col•laboradors: els escultors Miquel Blay, Dídac Masana i Carles Flotats; pintures decoratives de Tomàs Rovira; vitralls de Josep Pujol; mosaics dibuixats per Josep Triadó i ceràmiques, possiblement, de Pujol i Bausis.

Segons la premsa del moment, Ricard de Capmany és l’autor de la decoració, i per decoració hem d’entendre disposició de mobles, tapissos i el disseny d’alguns elements. Un esteta que fa del castell un paradís particular, tot recreant un passat idealitzat.

Predomina l’estil neogòtic; amb detalls neoegipcis, de moda cap al 1890; naturalistes o influències de l’art japonès. Alguns documents posen color a les fotografies en blanc i negre: a la sala gran predomina el vermell dels domassos i l’or de les cadires, als dormitoris la roba dels llits i l’entapissat de parets són de color salmó intens o groc.

Santa Florentina és un organisme complex, tot reflectint els anhels d’exclusivitat, representativitat, luxe i fantasia que exigia la burgesia de l’època.

* * *

A mitjans del segle XVI, els Montaner es converteixen en una de les famílies d'advocats i ciutadans honrats més influents de Barcelona. El casament de Felip Dimes Montaner amb Anna Spano, filla del també comerciant Miquel Spano, donarà pas a una llarga vinculació d'aquesta nissaga amb Canet de Mar.

Vicente de la Fuente

Ramon de Montaner i Vila. Comte de la Vall de Canet. Va néixer a Canet de Mar l’any 1832, però quan l’any 1840 els Montaner van perdre les seves propietats i tota la família es traslladà a viure a Barcelona.

Ramon de Montaner va treballar des de ben jove en diferents negocis d’arts gràfiques. S’inicià en aquest camp al taller del seu cunyat Pere Domènech Saló. Després s’associà amb Joan Aleu i Fugarull i entre 1854 i 1864 també participà en la societat editorial La Maravilla.

L’any 1861 va fundar amb Francesc Simon l’editorial Simon y Montaner -que posteriorment es va dir Montaner y Simon Editores-. A finals del segle XIX l’editorial es convertí en una de les més importants de l’Estat. Prova d’això és la seu de l’editorial, obra de Domènech i Montaner, bastida entre 1880 i 1881, al carrer Aragó de Barcelona,.

L'alt nivell econòmic assolit amb els negocis editorials, va permetre a Ramon de Montaner fer-se també el Palau Montaner al carrer Mallorca i recuperar la Casa Forta de Canet, que va fer restaurar i ampliar al seu nebot, Lluís Domènech i Montaner- fins a convertir-la en l'actual Castell de Santa Florentina.

L’any 1909 el Rei Alfons XIII atorgà a Ramon de Montaner i Vila el títol de comte de la Vall de Canet. L'editor va morir el 1921 i fou enterrat a la Cripta del Castell.

Ramon de Montaner i Esteve. Ciutadà honrat de Barcelona amb extenses propietats a Canet de Mar, on va néixer l’any 1780. Heretà la Casa Forta de Canet a la mort del seu pare, Antoni de Montaner i Bosch, i es casà l’any 1813 amb Teresa Vila i Misser, també de Canet de Mar. Els negocis de Ramon de Montaner van fer fallida i el 1840 va acabar venent les terres de Canet, així com la Casa Forta, al navilier i gran terratinent Fèlix Carnasoltes. Va morir l’any 1859 a Barcelona. A inicis del segle XX les seves restes, juntament amb les de la seva esposa, van ser traslladades a la Cripta del Castell de Santa Florentina.

Josep de Montaner i Orlau. Doctor en dret civil i canònic i ciutadà honrat de Barcelona. L’any 1708 es casà amb Raimunda Bosch, originària de Sant Celoni. Propietari de la Casa Forta de Canet, que heretà del seu pare Francesc de Montaner Pérez. De tendència borbònica, entre 1718 i 1723 va ser designat alcalde Major de Mataró. Va morir pocs anys després.

Josep Montaner i Spano. Doctor en dret civil i canònic i ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Felip Dimes Montaner i Anna Spano. L’any 1643 va ser elegit Conseller en cap de Barcelona. Es casà cap a l’any 1620 amb Gerònima Pérez. Propietari de la Casa Forta de Canet, l’heretà el 1639 arran de la mort del seu oncle Miquel Spano Ferrer de Busquets.

Felip Dimes Montaner i Sabater. Doctor en dret civil i canònic. Fill de Cristòfol Montserrat Montaner i Paula Sabater. Es va casar l'any 1589 amb Anna Spano i Ferrer de Busquets, filla de Miquel Pau Spano, un ric mercader barceloní que havia adquirit la Casa Forta de Canet als descendents de la nissaga dels Canet. Nomenat catedràtic de Lleis i Canons per la Universitat de Barcelona l’any 1586, entre 1596 i 1598 va ser conseller del rector, i membre del Consell de Cent durant dotze anys. Administrador de la Casa Forta de Canet, l’any 1599, juntament amb el seu sogre, va ser testimoni de l’atorgament del privilegi d'Universitat al poble de Canet per part del marquès d’Aitona, Gastó de Montcada i Gralla.

Cristòfol Montserrat Montaner. Important mercader de Barcelona, originari de Talarn (Pallars Jussà). Fill del també comerciant Joan Fructuós Montaner. L’any 1559 es va casar amb Paula Sabater, pubilla dels Castlans del Castell de Belltall. Va ser jurat del Consell de Cent de Barcelona durant 17 anys i conseller tercer de la ciutat de Barcelona l’any 1580. El 1604 ja era mort.

CENTRE D'ESTUDIS LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER – CEDIM

Sergi Alcalde, Maite Carbonell, Gemma Martí, Xavier Mas, Carles Sàiz, Jordi Soler