Un dels primers encàrrecs arquitectònics de Lluís Domènech i Montaner va ser l´Ateneu, aixecat ebtre 1884 i 1885. L´edifici, aixecat sobre una casa antiga ha estat la seu de diverses associacions culturals i polítiques. Ara és la biblioteca, gràcies a una restauració total de l´edifici entre el 1991 i el 1999. Un edifici de línies moderades amb baranes de ferro forjat, abundants esgrafiats de color vermellós i una gran rosassa  amb vitralls al centre.Destaca el xamfrà amb la cúpula i el parallamps del drac de forja.

La Casa Domènech és un dels quatre edificis construïts per Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar. L´arquitecte i la seva dona, Maria Roura, passaven llargues temporades a Canet de Mar i la casa on vivien, la masia Rocosa, va quedar petita per a la família, ja que van tenir vuit fills. Per això, Domènech i Montaner, amb el seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia Vial, van projectar la casa Domènech, entre 1918 i 1919.

A la façana podem veure dos tractaments diferents a les dues bandes de l´edifici (com és comú als edificis en cantonada de Domènech i Montaner). Al primer pis de la riera Buscarons va col·locar balcons, mentre que a la riera Gavarra la solució que va escollir va ser la de les finestres lobulades amb esvelts trencallums. Tant aquestes finestres com la tribuna del angle podríem entendre-les com una interpretació de l´estil gòtic.

És interessant observar el diferent tractament dels materials en alçada. A la planta baixa hi ha un ampli sòcol de pedra, seguidament apareix una gran superfície llisa, i a la part superior hi ha un predomini del maó. La presència de la pedra a la part inferior té una relació molt estreta amb les rierades. La pedra havia de preservar l´edifici de l´erosió de l´aigua.

Entre la masia Rocosa i la casa Domènech hi havia un espai enjardinat que va desaparèixer a causa d´unes obres que es va fer per condicionar la planta baixa com a oficina bancària, entre 1980 i 1983. El projecte per adequar l´antic edifici a les noves necessitats va ser fet per Roser Amadò i Lluís Domènech i Girbau. A banda de la desaparició del jardí, es van fer altres alteracions a l´interior. Es van tirar envans i es va canviar el terra. Tot i això, encara resten les xemeneies, els sostres originals, els arrambadors de fibra vegetal i les proves de guix d´escultures dels col·laboradors de Domènech i Montaner. Els visitants no poden deixar d´admirar l´antic menjador decorat amb plafons ceràmics originaris de l´església de Comillas o la xemeneia amb ornamentació pertanyent de l´Hospital de Sant Pau.

Al primer pis, encara es conserven les escales d´accés al segon pis fetes amb fusta i amb la prova de guix de la trona de l´església del Seminari de Comillas, i el bany d´estil modernista que Lluís Domènech i Montaner va projectar per dedicar-lo a la seva dona.

La masia Rocosa, edifici situat darrera de la casa Domènech, va ser comprada per l´Domènech l´any 1991 per dedicar-la a la divulgació de les obres i la vida de l´arquitecte modernista. Alguns anys més tard, l´Ajuntament fa una permuta amb l´entitat bancària que té oberta una oficina a la casa Domènech i, després d´uns acurats treballs de restauracions, tot el conjunt s´inaugura com a museu l´any 1998 amb la visita del President de la Generalitat, Jordi Pujol.

Edifici marcadament modernista ideat per Lluís Domènech i Montaner com a residència per Ricard de Capmany. Les obres es van acabar el 1892 i la casa destaca per l´ús del maó, el ferro i la ceràmica. Ca la Bianga se´ns apareix com una fantasia o un caprici ple de detalls i formes geomètriques variades que el converteixen en un castell o en una església amb el seu campanar

Els inicis com a Domus de Canet apareixen documentats ja el segle XI. El S XVI s’incorpora el llinatge "de Montaner" descendència que es manté fins a l’actualitat. A la fi del segle XIX, Ramon de Montaner i Vila, encarrega al seu nebot l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner la restauració de la Domus i la seva ampliació. L’arquitecte hi projectà un ampli programa d’eclosió modernista:  vidrieres, ceràmiques, ferro forjat i escultures. El 1988, el Castell de Santa Florentina va ser declarat Bé Cultural d'interès nacional.
El Castell de Santa Florentina està avui dia habitat i és d’ús privat, es pot visitar de dimarts a dissabte. Per visitar el castell els aconsellem reservar la seva visita amb antelació comprant les entrades on line. 

El punt de trobada és a l'entrada del recinte del castell. Hi ha un aparcament gratuït al costat de l'entrada del castell DISPONIBLE NOMÉS ELS CAPS DE SETMANA, al qual s'accedeix per la riera Dr. Marià Serra, seguint el camí de sorra que comença just quan acaba el tram asfaltat de la riera.
Més informació d’horaris i tarifes: www.castelldesantaflorentina.com

Encarregada pels propietaris de l´empresa a l´arquitecte Pere Domènech i Roura va ser inaugurada el 1910. Sembla estar inspirada en les esglésies del romànic gràcies a l´ús del maó, les voltes de la coberta i la gran rosassa cega amb el nom de l´empresa. És possible que gran part del disseny sigui obra de Lluís Domènech i Montaner.

La casa de la vila es va construir el 1906 gràcies als donatius de la família Golart-Palau. L´arquitecte va ser Emili Cabanyes, el qual va traçar unes línies sòbries al llarg de l´edifici. Tot i això, hi ha alguns elements historicistes, com els merlets de la façana.  A nivell interior el més destacable és la sala de plens, amb un sostre profusament decorat. L'horari d'oficines és de 9 del matí a 2 de la tarda, els dies laborables.

Aquest espai verd va ser creat el 1896 per acompanyar el Santuari de la Misericòrdia. En aquest espai destaca la combinació de la natura i de l´arquitectura modernista. Així, hi veiem, per exemple, plantes autòctones de la Mediterrània al costat de l´edifici del restaurant i de monuments dissenyats per Josep Puig i Cadafalch. A més de les obres artístiques, el parc és un lloc molt adequat per anar-hi amb la família perquè té una zona de jocs infantils.

L´arribada dels americanos a Canet va permetre l´avenç de l´agricultura de regadiu. Durant la segona meitat del segle XIX, es van començar a construir mines d´aigua per regar les antigues terres de secà. Una de les zones més riques va ser l´horta de la família Busquets, que també era propietària de Vil•la Flora. Aquí s´hi van construir sis grans fonts i una glorieta, dissenyats per l´arquitecte modernista Eduard Ferrés. Actualment, gran part de l´antiga horta s´ha reconvertit en un parc públic.

Canet de Mar va ser un punt essencial del cooperativisme català. Tant és així que la primera entitat cooperativa de l´Estat espanyol es va fundar a Canet amb el nom de La Companyia. Cap al 1920, una nova entitat, anomenada La Canetenca, va decidir comprar els terrenys de darrere l´església per fer-hi el local social i la botiga. A la banda est, hi van construir l´edifici, dissenyat per Rafael Masó, i al costat oest van decidir fer una plaça. El local, conegut popularment com a Odèon, va ser durant els anys 70 i 80 un niu de cultura gràcies a la presència de molts artistes. Per altra banda, la plaça té una zona de jocs infantils i està acompanyada per molts plataners que, a l´estiu, donen ombra.

El 1933 es va començar a construir la plaça Mercat, una de les grans reivindicacions dels comerciants dels primers anys del segle XX. La plaça es va aixecar seguint els plànols de disseny sobri i clàssic de Pere Domènech i Roura, cosa que es pot veure en les finestres rectangulars i les columnes dòriques. El mercat obre cada dia al matí, de dilluns a dissabte, i dimecres coincideix amb el mercat setmanal ubicat al seu voltant.

Realitzat en base als plànols de Josep Puig i Cadafalch durant el 1914. A la part est, veiem com un arc agrupa tres finestres, guardades per reixes modernistes. El treball de maó és present a tot arreu en combinació amb la paret blanca i llisa i les peces de ceràmica de tons blavosos. La porta d´entrada és adovellada i acaba amb un arc de mig punt.

És un bon exemple de les cases construïdes pels americanos. Ramiro Busquets, terratinent i industrial, va encomanar a Eduard Ferrés i Puig la construcció d´una casa d´estiu. Les obres es van acabar el 1925 i té l´estil dels grans edificis del modernisme agrícola, per la seva elegància i el gran gust pels detalls. Això ho podem apreciar en el ferro forjat de les baranes i en els esgrafiats de l´interior. Als jardins del seu voltant la família Busquets va fer construir una masoveria, un magatzem i unes cavalleries. Actualment, l´edifici acull diverses dependències municipals.