Possiblement és el carrer amb més història de la vila. Aquí hi ha l´Ajuntament, construït el 1906 gràcies al llegat de la família Golart-Palau, i també majestuoses cases dels americanos. Dos dels exemples més clars són can Font i can Busquets, construïdes a finals del segle XIX i amb una clara inspiració neoclàssica. Tot i això, un dels edificis més interessants és can Mir. Des del segle XV i fins al 1906 va ser un mas, però aquell any, el propietari va voler restaurar la casa per donar-li un aire medieval.

La creació d’aquest cementiri va coincidir amb la tornada dels canetencs enriquits a les Amèriques que van construir cases i panteons per posar de manifest la seva fortuna i reforçar el seu prestigi social. El cementiri de Canet és un bon exemple d’aquest tipus d’arquitectura monumental, amb panteons com els de les famílies Pau Font, Domènech i Montaner, Font, Casals Roura, Santiñà, Busquets o Domingo Pascual (actualment Enric Llauger).

Un altre edifici destacat és el de la família Font, una important nissaga de capitans de vaixell. El panteó és una mola pètria oberta amb finestres en els laterals i una porta frontal d’estil indefinit, sobre la qual hi ha una cornisa amb mènsules i el capçal una corona floral i unes fulles de palmera, de ferro forjat. L’element més destacat és, però, la figura que el corona, l’Àngel del Judici. És obra de l’escultor Francesc Pagès i Serratosa.

Aquest àngel té una curiosa història, que és part de la història recent de Canet de Mar. En els començaments de la guerra 1936-1939, els milicians de la FAI li van treure una trompeta que portava a la mà dreta i les ales. Per aquesta raó encara en diuen l’àngel de la FAI.

L´origen de la creu de Pedracastell es remunta al 1901, quan el Papa Lleó XIII va demanar que els pobles aixequessin creus per commemorar el nou segle. El 1902 es va aixecar una creu dissenyada per Lluís Domènech i Montaner i promoguda per Marià Serra. Aquest monument, però, va caure el 1926 a causa d´una forta ventada. La segona creu va ser una còpia de la primera i es va aixecar un any després. Amb l´arribada de la guerra, el moviment anarquista la va decidir enderrocar pel juliol de 1936. L´actual creu és del 1954 i es va construir sota l´impuls d´un grup de joves catòlics.

Són els 40 escalons més famosos de Canet. Projectades el 1914 per Josep Cabruja, per substituir la rampa que hi havia, estan acompanyades a l´esquerra per una casa amb elements clàssics i a la dreta per un mosaic ceràmic amb la figura d´un Crist a la Creu (l´original era de Ramon Puig i Gairalt i va ser destruït a la Guerra Civil) i un fanal modernista de ferro i vidre.

L´arribada a la vall de Canet de gent procedent del Montnegre va obligar a fer un nou temple parroquial. L´edifici es va construir entre 1579 i 1591 sota la direcció d´Onofre Anrich, encara que l´església actual és fruit de moltes remodelacions. La més important es va fer entre 1940 i 1946,  quan es va haver de reconstruir tot el creuer, que havia caigut durant la Guerra Civil.
A la façana, la part més impressionant és el campanar, de 42 metres d´alçada, acabat el 1805, que simbolitza el període d´or de la marina canetenca. Arquitectònicament és molt interessant, perquè fa un acurat tractament de les formes geomètriques. A l´interior del temple es poden veure clarament les diferents fases de construcció. La primera part és del gòtic tardà, mentre que el creuer té un estil neogòtic. També és molt interessant la capella del Santíssim, reconstruïda cap al 1950, amb un barroc modernitzat.

Fins al 1910 l´arribada al Santuari de la Misericòrdia es feia a través d´un camí laberíntic. Va ser aquest any quan l´americano Josep Mora va cedir els terrenys des de l´inici del passeig fins a l´actual escola de música. Després d´algunes polèmiques, el 1917 es van enllestir els últims detalls: la plantada dels plataners, la col•locació dels bancs i la construcció de la font, que va ser dissenyada per Ramon Puig i Gairalt.

Canet disposa d´un ampli i llarg balcó a primera línia de mar. El passeig és un excel•lent lloc per descansar, caminar o fer esport. Tot l´espai està acompanyat per palmeres i arbres que donen una bona ombra a l´estiu. A partir del maig comencen a sovintejar els banyistes a la platja atrets pels 2.100 metres de longitud i la gran qualitat dels serveis com, per exemple, l´assistència de la Creu Roja, passarel•les per a la gent amb disminucions físiques i un bon nombre de guinguetes

En aquest ampli espai hi conflueixen les dues rieres principals de Canet de Mar, la Gavarra i la Buscarons. Des de l´any 2002, l´aigua circula per un passadís subterrani i tot l´espai superior ha quedat tancat al trànsit. D´aquesta manera s´ha creat una important illa de vianants amb unes vistes úniques. Al sud hi ha la Mediterrània i al nord s´hi veu la Casa museu Lluís Domènec i Montaner. Als costats també hi ha notables edificis com ca la Bianga i l´Ateneu, construïts sota la direcció de Lluís Domènec i Montaner, i algunes cases d´americanos.

Després de les obres de soterrament de la riera, aquest espai s´ha convertit en un pol d´atracció comercial. Nombroses botigues se situen a tots dos costats i amb la nova urbanització s´ha creat una àmplia zona per als vianants. A més, la riera serveix d´eix del centre històric, ja que en surten els carrers més antics de la població com, per exemple, el de l´Església o el carrer Saüc. La Buscarons desemboca a la riera Sant Domènec, que s´ha convertit en un gran balcó de la Mediterrània.

La devoció mariana de Canet de Mar queda reflectida en el majestuós Santuari de la Misericòrdia, construït entre 1853 i 1857. L´arquitecte va ser Francesc Daniel Molina, el qual va donar un estil neogòtic a tot el projecte. Això es pot apreciar clarament a la façana, amb un arc gòtic que emmarca l´entrada i una rosassa de grans dimensions. L´interior presenta un estat molt diferent a l´original a causa de l´incendi del 1936. El foc va afectar tota l´ornamentació de fusta, les pintures, la coberta i la imatge de la verge. Entre 1997 i 2001 es van fer les pintures actuals, que volen imitar parcialment les que hi havia al temple. El Santuari és molt conegut a tot el Maresme, perquè moltes parelles de nuvis aprofiten la majestuositat del temple per casar-s´hi.